Somriures amb records

Quan de sobte somrius sense motiu aparent, probablement és perquè t’has descuidat i els teus records s’han obert pas en el teu inconscient conscient.

És quan t'adones que hi ha imatges que t’omplen, instantànies que et fan sentir viu, escenes que aconsegueixen fer-te petit, molt petit.

Darrerament m’ha tocat viure, per sort!! molts d'aquests moments.

Moments que creen els records i moments que et sorprenen retornant-te a aquell instant màgic de dies enrere.

Hi és que quan un es planteja, entre els reptes d’any nou, viure experiències diferents, atrevir-se i deixar-se anar... els miracles acaben passant, i lo millor de tot, és que acaben passant al davant dels teus nassos!

Quan dones carta blanca a estranys per tal de que configurin uns dies de la teva vida...  estàs exposat a qualsevol cosa... fins i tot a que comparteixin amb tu el seu propi paradís.

Quan dius sí a un... 'preparada per volar?'... acaba passant!

Globus de la Cerdanya

 

Quan finalment i després de molt desitjar-ho acabes damunt d’uns artefactes que t’ensenyaran el més blanc dels escenaris... vols que segueixi passant!

Refugi de Pradell

Quan et donen la possibilitat de fer com a les pelis... caminar sobre l'aigua... és que realment està passant!

Estany de l'Orri

Les imatges que et queden a l’ànima fan que els somriures siguin sinònim de que mentalment has decidit repassar, només per a tu, les últimes hores viscudes... els anomenem 'somriures amb records?'

Ara només queda... seguir gaudint de les noves experiències adquirides, integrar-les al nostre bagatge personal i un cop assolides com a realitat, posar a funcionar de nou la maquinària per a crear-ne de noves.

A tu, responsable de tot això, gràcies!!!

Sempre, 

Analema