Aquest any tenia molts reptes per aconseguir… llista que conforme
passava l’any anava ampliant o modificant… què voleu? no totes es il·lusions t’arriben
de cop el dia de Reis :D
Una de les fites a aconseguir, era veure-us en concert… ho se, ho se,
no té perdó de Déu que a aquestes alçades, fos aquesta una assignatura pendent,
però escolta, admetre els errors és un primer pas per no tornar-los a cometre, no? J
Vaig incorporar el repte el 17 d’abril però fins el 4 de novembre no
vaig poder-la tatxar de la llista… quina espera més llarga!!!
Heu format part de la banda sonora de la meva vida durant molt de
temps… que dic?! Durant tota la vida!
Heu estat aquí i allà en diversos moments claus i heu fet sempre que em
sentís recolzada, acompanyada i fins i tot, menys solitària. Sempre trobava
aquella cançó que encaixava bé en aquell estrany moment que em tocava viure.
Gràcies!
Han estat moltes sensacions a flor de pell les que vàrem poder viure
tant a baix com a dalt de l’escenari.
Van ser molts moments d’acceleració irremeiable, quan els acords
d’aquella cançó que tant et fa pujar l’adrenalina començaven a sonar.
Amb els sentiments a flor de pell quan quasi en acústic vas cantar la cançó
amb només el piano com a acompanyament.
Va ser memorable el retrobament amb els amics, aliats i fundadors…
gràcies per omplir-nos de goig i de música la nit!!
Gràcies també per tocar la ‘meva’ cançó.
Ho hem d’admetre, tots tenim una cançó de Lax’n’Busto que considerem ‘la
nostra’. Hi havia moltes possibilitats de que ens la regaléssiu aquella nit,
però també n’hi havia moltes de que es quedés fora… 30 anys donen per moltes
cançons i 2 hores per ben poques!!! Vaig tenir sort! ;-)
Gràcies per la connexió amb el públic, gràcies per aquelles mirades d’agraïment
sense paraules, gràcies per aquells somriures de plaer absolut, per aquelles
llàgrimes que van estar a punt de sortir però que vau aconseguir retenir…
gràcies per tant bon rotllo, gràcies per gaudir fent el que feu, gràcies per
fer-nos sentir vius i que el temps ens passés volant… gràcies per els records
que se’ns van quedar gravats a foc durant aquella nit… gràcies per ser-hi,
gràcies per existir.
Tornarem… oi tant que tornarem… vosaltres a embogir-nos amb les vostres
emocions i vivències fetes cançons i nosaltres a gaudir com si fos la primera
vegada que us sentim i re-enamorant-nos de vosaltres de nou.
Sempre hi sereu… sempre existireu…
Made in Lax’n’Busto…
Gràcies
i un somriure!!
Foto realitzada per Xavier Mercadé
Sempre,
Analema
